El Kayak de les illes Aleutianas

Baidarka és com els russos van anomenar a les ràpides embarcacions de proa bífida que es van trobar al arrivar a les illes Aleutianas i costa d' Alaska, l'any 1741,

Eren construides de fusta i fibres de balena , els aleutians les impulsaven a gran velocitat , fent-les servir per caçar balenes, llúdrigues de mar i altres mamífers .

Amb posterioritat, es van fer variacions, inclosa una versió de mànega estreta i proa bífida oberta, capaç d'agafar una gran velocitat.

Algunes particularitats d'aquest kayak encara són un misteri.


Per a conèixer la cultura i antiga civilització dels aleutians, recomano llegir l'article d'aquest link

Tot seguit, faig un resum del procés de construcció en imatges d'aquesta carismàtica embarcació.

Tot i que m'hauria agradat fer-la jo mateix , he encarregat aquesta tasca a un professional que té una gran implicació en la seva construcció, en Narcís Fors de Belone., amb el que vaig establir contacte en el II Symposium Internacional de Kayak organitzat pel club de caiac Pagaia a Llança.

Descripció
Aleut Kayak
Lowie Museum, University of California, Berkeley
Lm 2-14886

Allargada: 509,5 cm
mànega: 51,7 cm
Pes : 12 Kg:
Despl teòric: 4,9 nusos
Mat : Cedre vermell del pacífic, costelles de freixa i recobriment en Nylon balístic

El primer pas per a tirar endavant el projecte, ha estat tot el conjunt de medicions del palista, en aquest cas del meu cos. Cames, peus, cintura, alçada del genolls a terra, i un grapat més. La seva interpretació ajudarà a decidir les mides de l'embarcació..

La relació mànega - eslora d'aquesta baidarka sembla que va ben encaminada, s'aproxima molt a la relació 1:10 , com la que ja els egipcis en el s. VI consideraven òptima per aconseguir velocitats màximes teòriques de navegació.

Comença l'aventura ..., ja tenim el material per a fer la rèplica que ens permeterà reviuere el sistema de navegació de fa dos segles a les aigues de les illes aleutianes i costes d'Alaska.

El nom d' aquestes illes ve de la seva climatologia, ja que durant el 70% del temps el seu mar és cobert de boira, amb reduïda visibilitat. Illes aleutianes vol dir " illes entre la boira".

En Narcís Fors ha escollit com a meterial de construcció el Cedre vermell del pacífic .Aquesta fusta és originària de la costa oest d'Amèrica del nord. Es molt lleugera, poc nerviosa i molt tova.

Les costelles seran de freixa. Hem de buscar un equilibri entre lleugeresa, resistència i flexibilitat.

Seguint l'ideologia dels natius, hi hem llaurat la línea irregular que els aleutians creien que era l'esperit de la baidarka.Cal tenir en compte que aquesta civilització tenia moltes creences, per a nosaltres difícils d'entendre, possiblement degut a la duresa de les condicions en les que vivien.






Detall de la Freixa per a fer les costelles.

La freixa és un arbre que pot arrivar als 25 metres d'alçada, acostuma a créixer a prop de l'aigua on hi ha terra fresca.

L'estructura ja comença a agafar la forma definitiva, cal que les mesures estiguin correctes i que quedi ben simetrica i nivellada, ja estan a punt els 80 forats per encaixar-hi les costelles.



La mànega comprobem que farà 52,5 cm.

















Les lligades seran d'intestí artififcial (artificial sinew), aquest material permet no fer volum .

La peça que formarà la proa, la quilla i la part de popa de la quilla, es de Sapelli ( tambè conegut per Caoba), es una fusta africana que te poca elasticitat pero es molt dura , mes que el Cedre. Ha de ser suficientment ample per poder treure la peça de proa, amb el bulb inclòs, uns 19 cm d ' ample.

Ara cal preparar les costelles de freixa.

En primer lloc s'ha d'arrodonir cada llistó.

Per preparar els llistons i convertir-los en les costelles de l'embarcació, les baixarem a un pou d'aigua on s'hi passaran un mínim de tres dies.

Mentre les costelles segueixen el seu procés a l'aigua, seguim trebalant el cedre per fer la proa i la popa

En les tres imatges anteriors es pot observar el procès de rebaix de les peces de cedre.

Per obtenir la forma , primer es fan uns talls fins arrivar a la marca feta en la fusta que ens delimita on té d'arrivar el rebaix, en aquest cas s'ha fet servir una serra japonesa "Dozuki"

Desprès es porta a terme el rebaix de manera manual amb el martell i l'enformador fins al nivell marcat, per acabar-ho , amb paper de vidre.

El darrer pas d'en Narcís en aquest procés serà tallar el bloc per la meitat i lligar-lo.

Alhora de donar forma a les costelles, ha surgit un imprevist, possiblement per no ser prou tendres, moltes es trenquen,es per aixó, que cambiarem la idea inicial de les costelles de freixa i farem servir roure com a nova opciò per fer el costellam.

Per passar les dades dels offsets s' ha utilitzat paper milimetrat, introduint els valors de les coordenades.

Els valors dels eixos son referents a la part exterior de la pell, s'ha de restar el gruix de la pell -2mm.

S'han tret 11 seccions.

Per preparar les costelles s'han deixat uns 8 dies al Port de Canyelles, la sal possiblement anira bé. Antigament enterraven a la platja les peces que havien de treballar al vapor.

Ara estan en un taper gegant amb aigua salada

Seguent pas, el vapor...

cal vigilar que la temperatura sigui de uns 100 graus

Ja podem montar les primeres costelles

L'estructura global ja ens dona una idea de com serà l'embarcació.

les costelles ja estan quasi enllestides

Ja tenim pràcticamet acabat el costellam i està a punt de quedar enllestit el bulb de proa. En aquesta part també hem substituït els materials que originalment voliem utilitzar per fusta de pi, ha estat una qüestió de pes i ressistència .

Les zones que apareixen negres són incrustacions de resina per evitar desgast amb la fricció, ja que és una embarcació força flexible, comparada amb la resta de caiacs de mar o fins i tot els groenlandesos.

En alguns llocs, s'ha substituït l'ús de resina per incrustacions d'ossos, realment aquest era el material fet servir en les illes aleutianes.

Ens anirem presentant... Aquí tenim en Narcís, el constructor

Ja nomès falta forrar-le amb el nylon, hem acabat de comprobar les mesures , cal recordar que es com un vestit a mida de cada palista.

Hem observat que es molt flexible, amb un moviment suau de cadera i cama sembla que les costelles de fusta cobrin vida i la baidarka es comba cap a un i altre costat, les costelles s'articulen entre elles i d'aqui la funció de les incrustacions d'os, per evitar el desgast amb l seu ús.

Tambe anem controlant el pes, de moment es molt lleuger, intentarem que amb el nylon i el vernís guanyi el menor pes possible.

Pesa poquet, ... anem bé , aquest sóc jo, per servir-vos.

Comencem a forrar amb el Nylon des de la proa, la part més complicada.Un cop cosida, la proa, es pot donar tensio i fixar l’altre extrem a la popa.
Desprès posem uns pins a la coberta ... i a cosir la coberta. abans de posar els pins en Narcís a cregut que era millor mullar-la.



Aqui veiem unes mostres de pigments per donar amb el vernís, he preferit escollir el mes clar perque un cop acabada es trasparentin les costelles de fusta. En principi es donaran tres capes, es un vernís específic per aquesta funció, pensat per ambients d'aigua i amb bones propietats d'elasticitat i resistencia.
Tot i que el secat total es de una setmana, ja es pot considerar utilitzable en un parell de dies, per accelerar el proces posarem la baidarka una caixa amb calefacció que la mantindrà a una temperatura de uns 35 graus.

Accelerem el secat amb aire calent

Ha arrivat el dia que tant esperavem ,


16 de març del 2008 fem la botadura de la baidarka a Lloret de Mar

Ha estat una experiencia impressionant, tant per la navegació com per la gent que ens ha acompanyat. Ara ja podem dir que ha valgut la pena.

La embarcació navega de primera, es diferent a la de un caiac de mar en alguns aspectes, al ser molt lleuger i anar el palista descentrat a popa, dona com a resultat que la proa marca molt be la trajectoria. Comprovem que, tal i com descriuen els que coneixen aquesta embarcació, es ràpida, accelera sense fer un gran esforç, i maniobra bé en les virades. En les properes sortides anirem coneixen més detalls.

Agraeixo a en Narcís la seva dedicació com a constructor i la cura que hi ha tingut en tots els detalls.

També a la Carme, i a les meves filles Anna i Gemma per entendre la il.lusio en el projecte.

I de tot cor el recolsament que he tingut en la estrena per part dels amics "caiaqueros" Marisa, Eudald, Iñaki i Rafel. i a la resta de persones que ens han acompanyar en la primera sortida al mar .

Finalment la experiencia ha sortit rodona amb la col.laboració del reporter de Thalassa, que ha filmat el procès de acabat de la construcció i la primera navegació. Esperem amb ganes la seva emisió.

Valoració de l'experiencia i agraiments d'en Narcís Fors

Si hi ha una reina dins de les embarcacions àrtiques tradicionals, no en tinc cap dubte que la Baidarka és la candidata més evolucionada i perfeccionada.Una embarcació que permetia als habitans de les illes Aleutianes sobreviure en un entorn hostil mitjançant la recol·lecció dels aliments que els donaven les riques aigües del Pacífic Nord.Unes aigües amb un aflorament coster quasibé permanent d’aigües profundes riques en nutrients que adobaven el primer esglaó de la cadena tròfica.Un oceà molt dur a la vegada amb un relleu submarí profund. A poques milles de la costa, hi ha la fossa de les Aleutianes de més de 7500m de profunditat i la Plana Abissal de les illes Aleutianes, amb una enorme extensió a més de 5000m de profunditat. Això es tradueix en ones molt grans i amb molta energia.Els Aleutians era gent savia que habien apres a sobreviure en un medi dur i perillos i que vivia de cara a l’oceà i sobrevivia en gran part garcies a la caça equilibrada de mamifers marins com a font principal de supervivencia i base de la seva cultura.

Però no tan sols tenein pressions per part de la natura. Sovint van haver de fugir de les pressions d’altres pobles, emigrant constantment d’illa en illa fins que va arribar la pitjor de les pressions: l’arribada de la conquesta de l’home blanc, brutal i sense escrúpols, superhomes que venien de molt lluny en busca de nous territoris i fortunes per explotar.En aquella epca gran quantitas de Baidarques es van cosntruir per portara terme expedicions de cacers liderades per els Rusos.De fet La baidarka de tres places es una variant moderna desarrolada per portar a la plaça central algun cap Rus. Aquesta presència Europea va comportar l’extermini de la cultura Aleutiana ( pràcticament aïllada de la resta del món fins no feia gaire) i l’explotació desmesurada dels seus recursos naturals, en especial de la caça de morses, per la seva pell.

Avui dia, queda un reduït nombre de persones que parlin activament l ‘Aleutià i es miren de fer esforços per preservar i comprendre aquesta cultura plena
d’interrogants però amb un futur força fosc. La població de morses no ha tingut un destí gaire més bó.

La Baidarka per les seves qualitats de navegació, per la complexitat de la cosntrucció i per la situció politicogeogràfica del moment, crec que ha esdevingut l’embarcació d’ una sola plaça primitiva oceànica per excelència a la costa Pacífic de Nord Amèrica.Una embarcació plena d’història en un continent jove desde el punt de vista occidental .George Dyson historiador i filòsof científic, , fill del Cientific i matematic Freeman Dyson conegut entre altres coses per el projecte espaial Orion, ho va entendre de seguida i va dedicar part de la seva vida mirant de fer la seva aportació a l’evolució utilitzant materials moderns, bàsicament treballant amb tubs d’alumini per construir una estructura lleugera i forta. Va viure durant tres anys a dalt d’ un enorem Douglas Fir mentre estudiava i desarrollava els seus projectes.Amb aquest tipus d’embarcació va fer molts viatges per La Columbia Britànica i Alaska mirant d’entendre i emular en pròpia pell la cultura Aleutiana.

Wolfgang Brinch autor del preuat llibre “The Aleutian Kayak” ha estat una referència en tot el procés. Durant molts anys s’ha dedicat a la construcció amateur i l’estudi de les Baidarkes i la seva cultura, també. En una ocasió vaig recòrrer al seu e-mail ,i fins i tot em va respondre i aconsellar en un moment de desànim del procés, i l’estic inmensament agraït per el seu llibre i m ‘omple de satisfacció pel fet d’haver tingut l’oportunitat de conatctat directament amb ell.

Amb perspectiva i després de deixar passar uns dies desde la boatura, faig la següent reflexió: la Baidarka d’en Josep Mª és una peça única i sofisticada que a dia d’avui, crec repetiré en poques ocasions; es una fusió entre tècniques de construcció aborígens àrtiques i tècniques modernes. He seleccionant cada un dels materials en funció de la tasca que ha de dur a terme a l’ estructura.Volíem que fós lleugera, flexible i funcional .

L’ altre punt fort ha estat fer una rèplica el més propera possible a l’original, aportant alguns materials moderns: insercions d’epoxy carregat amb grafit per disminuir la fricció entre peces, intestí artificial per fer les lligades, Nylon balístic per la pell i un verniç superelàstic d’última tecnologia.

A mida que anava construint-la m’he trobat amb diferents dificultats que he anat superant. La més dura ha estat les costelles de roure de seccío quasi bé quadrada de 10mm per 10mm ( mirant d’ aproximar-me als patrons originals, ells utilitzaven branques tendres d’una mena de ploraner) , ajusten les puntes amb el ganivet i la serra una a una i a mà. Treballar-les al vapor, ajustar-les manualment ha estat la part de feina més dura per mi. N’he repetit moltes per diferents motius: he provat amb diferents maneres, torçant-les a mà alçada, treint formes, provant altres tipus de fusta…. les que estaven situades als els extrems, amb radis més pronunciats tendien a esbardellar-se al treballar-les, unes altres no eren simètriques malgrat ho semblessin. Però mica en mica vaig progressar amb la tècnica i vaig desenvolupar el meu mètode de treball i de seleccio de la fusta. Conseguir la progressió de més de 45 costelles en 4,80 m que és el que fan les bordes no es una tasca fàcil. A la zona on va situat el palista la distancia entre costelles és més curta que a la resta del casc per tal de reforçar aquesta zona.

Quan col.loques els llistons (stringers) que donen forma al casc, quatre per borda, te n’adones realment de la precisió en la construcció que van desenvolupar els Aleutians.Una embarcació primitiva i sofisticada a la vegada.Flexible per tal de disipar les tensions a que el sotmetia l’ ocea.Les incisions de resina d’ epoxi i les carreges de grafit disminueixen la fricció entre les unions dels diferents parts de l’ estructura.Els aleutians i afegien incisions d’ os per disminuir la fricció i accelerar el moviment i la resposta del Caiac.

Personalment, com a constructor, ha estat un desafiament i el balanç és molt bó i positiu.

M’agradaria agraïr a totes les persones que directament o indirectament han col.laborat en alguna part del procés començan per els meus inicis quan tot just estava aprenen les nocions basiques, la persona que hem va ensenyar a treballar la fusta, qui hem va ensenyar a tenir cura i a utilitzar les eines a l ‘estil Japones, en Bill Mc Kee de Sevilla Island Boatyard a Lund, BC, Canada.

També m’ agarderia destacar un altre persona important, l’amic, company i “contrincant ” (amistosament) i colega de construcció alhora, en Xevi, amb qui hem apres i hem compartit alguna cosa mes que la cosntrucció i de qui he apres moltes coses a part de tenir una actitut de perfecció i de finura a l’hora de treballar.

A la meva Familia i amics que tant si com si no en sabeu una mica mes sobre els caics, a l’Hector Agustí i Famila per deixar-me començar amb el taller de Mas Florit a Palafolls, i a la Mimar Alsina per ajudar-me a depurar les tècniques de cosir.

A els membres del CELL ( Centre Excursioneita Lloret) i en JRP i altre gent que vareu venir el dia de la botadura i en especial a en Josep Mª Llargués i familia per la bona relació que hi ha hagut durant la cosntrucció de la Baidarka i per el seguiment que hem fet de la cosntrucció i que desitjo que ho hagueu passat bé.

Per a tots vosaltres:

Gràcies!!


Narcís Fors Iborra

A navegar !!

Aprofitant el "mal temps" en aquesta setmana santa, en aquesta sortida he posat a prova la resistencia de l'estructura i estabilitat amb onades i vent .
El resultat m'ha sorprés, ha aguantat amb un comportament fantàstic.
Si he observat que costa mol sortir amb fort vent de cara, per la assimetria de la posició del palista, la popa deriva en seguida,i es molt complicat mantenir-la cara el vent ( hi havien ràfregas bastant fortes), finalment he optat per sortir de popa, "marxa enrera amb el vent d'esquena" així ha estat molt fàcil i ha mantingut la estabilitat.
Per tornar, no hi ha hagut problema, ara el vent i onades venien de popa, una estabilitat tremenda, millor que amb el de fibra tot i tenir ana mànega 7 cm més estreta.

Donem la aventura de la construcció per acabada, i per tant aquest blog ha arrivat a la seva fi. A partir d'aquest punt podeu veure les seguents sortides i experiències en el blog http://www.kayak.cat/

Una forta abraçada a tots,

Josep M Llargués

Video al canal 33 ( programa Thalassa) sobre la construcció i botadura d'aquesta baidarka: