El Kayak de les illes Aleutianas

Baidarka és com els russos van anomenar a les ràpides embarcacions de proa bífida que es van trobar al arrivar a les illes Aleutianas i costa d' Alaska, l'any 1741,

Eren construides de fusta i fibres de balena , els aleutians les impulsaven a gran velocitat , fent-les servir per caçar balenes, llúdrigues de mar i altres mamífers .

Amb posterioritat, es van fer variacions, inclosa una versió de mànega estreta i proa bífida oberta, capaç d'agafar una gran velocitat.

Algunes particularitats d'aquest kayak encara són un misteri.


Per a conèixer la cultura i antiga civilització dels aleutians, recomano llegir l'article d'aquest link

Tot seguit, faig un resum del procés de construcció en imatges d'aquesta carismàtica embarcació.

Tot i que m'hauria agradat fer-la jo mateix , he encarregat aquesta tasca a un professional que té una gran implicació en la seva construcció, en Narcís Fors de Belone., amb el que vaig establir contacte en el II Symposium Internacional de Kayak organitzat pel club de caiac Pagaia a Llança.

Descripció
Aleut Kayak
Lowie Museum, University of California, Berkeley
Lm 2-14886

Allargada: 509,5 cm
mànega: 51,7 cm
Pes : 12 Kg:
Despl teòric: 4,9 nusos
Mat : Cedre vermell del pacífic, costelles de freixa i recobriment en Nylon balístic

El primer pas per a tirar endavant el projecte, ha estat tot el conjunt de medicions del palista, en aquest cas del meu cos. Cames, peus, cintura, alçada del genolls a terra, i un grapat més. La seva interpretació ajudarà a decidir les mides de l'embarcació..

La relació mànega - eslora d'aquesta baidarka sembla que va ben encaminada, s'aproxima molt a la relació 1:10 , com la que ja els egipcis en el s. VI consideraven òptima per aconseguir velocitats màximes teòriques de navegació.

Comença l'aventura ..., ja tenim el material per a fer la rèplica que ens permeterà reviuere el sistema de navegació de fa dos segles a les aigues de les illes aleutianes i costes d'Alaska.

El nom d' aquestes illes ve de la seva climatologia, ja que durant el 70% del temps el seu mar és cobert de boira, amb reduïda visibilitat. Illes aleutianes vol dir " illes entre la boira".

En Narcís Fors ha escollit com a meterial de construcció el Cedre vermell del pacífic .Aquesta fusta és originària de la costa oest d'Amèrica del nord. Es molt lleugera, poc nerviosa i molt tova.

Les costelles seran de freixa. Hem de buscar un equilibri entre lleugeresa, resistència i flexibilitat.

Seguint l'ideologia dels natius, hi hem llaurat la línea irregular que els aleutians creien que era l'esperit de la baidarka.Cal tenir en compte que aquesta civilització tenia moltes creences, per a nosaltres difícils d'entendre, possiblement degut a la duresa de les condicions en les que vivien.






Detall de la Freixa per a fer les costelles.

La freixa és un arbre que pot arrivar als 25 metres d'alçada, acostuma a créixer a prop de l'aigua on hi ha terra fresca.

L'estructura ja comença a agafar la forma definitiva, cal que les mesures estiguin correctes i que quedi ben simetrica i nivellada, ja estan a punt els 80 forats per encaixar-hi les costelles.



La mànega comprobem que farà 52,5 cm.

















Les lligades seran d'intestí artififcial (artificial sinew), aquest material permet no fer volum .

La peça que formarà la proa, la quilla i la part de popa de la quilla, es de Sapelli ( tambè conegut per Caoba), es una fusta africana que te poca elasticitat pero es molt dura , mes que el Cedre. Ha de ser suficientment ample per poder treure la peça de proa, amb el bulb inclòs, uns 19 cm d ' ample.

Ara cal preparar les costelles de freixa.

En primer lloc s'ha d'arrodonir cada llistó.

Per preparar els llistons i convertir-los en les costelles de l'embarcació, les baixarem a un pou d'aigua on s'hi passaran un mínim de tres dies.

Mentre les costelles segueixen el seu procés a l'aigua, seguim trebalant el cedre per fer la proa i la popa

En les tres imatges anteriors es pot observar el procès de rebaix de les peces de cedre.

Per obtenir la forma , primer es fan uns talls fins arrivar a la marca feta en la fusta que ens delimita on té d'arrivar el rebaix, en aquest cas s'ha fet servir una serra japonesa "Dozuki"

Desprès es porta a terme el rebaix de manera manual amb el martell i l'enformador fins al nivell marcat, per acabar-ho , amb paper de vidre.

El darrer pas d'en Narcís en aquest procés serà tallar el bloc per la meitat i lligar-lo.

Alhora de donar forma a les costelles, ha surgit un imprevist, possiblement per no ser prou tendres, moltes es trenquen,es per aixó, que cambiarem la idea inicial de les costelles de freixa i farem servir roure com a nova opciò per fer el costellam.

Per passar les dades dels offsets s' ha utilitzat paper milimetrat, introduint els valors de les coordenades.

Els valors dels eixos son referents a la part exterior de la pell, s'ha de restar el gruix de la pell -2mm.

S'han tret 11 seccions.

Per preparar les costelles s'han deixat uns 8 dies al Port de Canyelles, la sal possiblement anira bé. Antigament enterraven a la platja les peces que havien de treballar al vapor.

Ara estan en un taper gegant amb aigua salada

Seguent pas, el vapor...

cal vigilar que la temperatura sigui de uns 100 graus

Ja podem montar les primeres costelles

L'estructura global ja ens dona una idea de com serà l'embarcació.

les costelles ja estan quasi enllestides

Ja tenim pràcticamet acabat el costellam i està a punt de quedar enllestit el bulb de proa. En aquesta part també hem substituït els materials que originalment voliem utilitzar per fusta de pi, ha estat una qüestió de pes i ressistència .

Les zones que apareixen negres són incrustacions de resina per evitar desgast amb la fricció, ja que és una embarcació força flexible, comparada amb la resta de caiacs de mar o fins i tot els groenlandesos.

En alguns llocs, s'ha substituït l'ús de resina per incrustacions d'ossos, realment aquest era el material fet servir en les illes aleutianes.

Ens anirem presentant... Aquí tenim en Narcís, el constructor

Ja nomès falta forrar-le amb el nylon, hem acabat de comprobar les mesures , cal recordar que es com un vestit a mida de cada palista.

Hem observat que es molt flexible, amb un moviment suau de cadera i cama sembla que les costelles de fusta cobrin vida i la baidarka es comba cap a un i altre costat, les costelles s'articulen entre elles i d'aqui la funció de les incrustacions d'os, per evitar el desgast amb l seu ús.

Tambe anem controlant el pes, de moment es molt lleuger, intentarem que amb el nylon i el vernís guanyi el menor pes possible.