Si hi ha una reina dins de les embarcacions àrtiques tradicionals, no en tinc cap dubte que la Baidarka és la candidata més evolucionada i perfeccionada.Una embarcació que permetia als habitans de les illes Aleutianes sobreviure en un entorn hostil mitjançant la recol·lecció dels aliments que els donaven les riques aigües del Pacífic Nord.Unes aigües amb un aflorament coster quasibé permanent d’aigües profundes riques en nutrients que adobaven el primer esglaó de la cadena tròfica.Un oceà molt dur a la vegada amb un relleu submarí profund. A poques milles de la costa, hi ha la fossa de les Aleutianes de més de 7500m de profunditat i la Plana Abissal de les illes Aleutianes, amb una enorme extensió a més de 5000m de profunditat. Això es tradueix en ones molt grans i amb molta energia.Els Aleutians era gent savia que habien apres a sobreviure en un medi dur i perillos i que vivia de cara a l’oceà i sobrevivia en gran part garcies a la caça equilibrada de mamifers marins com a font principal de supervivencia i base de la seva cultura.
Però no tan sols tenein pressions per part de la natura. Sovint van haver de fugir de les pressions d’altres pobles, emigrant constantment d’illa en illa fins que va arribar la pitjor de les pressions: l’arribada de la conquesta de l’home blanc, brutal i sense escrúpols, superhomes que venien de molt lluny en busca de nous territoris i fortunes per explotar.En aquella epca gran quantitas de Baidarques es van cosntruir per portara terme expedicions de cacers liderades per els Rusos.De fet La baidarka de tres places es una variant moderna desarrolada per portar a la plaça central algun cap Rus. Aquesta presència Europea va comportar l’extermini de la cultura Aleutiana ( pràcticament aïllada de la resta del món fins no feia gaire) i l’explotació desmesurada dels seus recursos naturals, en especial de la caça de morses, per la seva pell.
Avui dia, queda un reduït nombre de persones que parlin activament l ‘Aleutià i es miren de fer esforços per preservar i comprendre aquesta cultura plena
d’interrogants però amb un futur força fosc. La població de morses no ha tingut un destí gaire més bó.
La Baidarka per les seves qualitats de navegació, per la complexitat de la cosntrucció i per la situció politicogeogràfica del moment, crec que ha esdevingut l’embarcació d’ una sola plaça primitiva oceànica per excelència a la costa Pacífic de Nord Amèrica.Una embarcació plena d’història en un continent jove desde el punt de vista occidental .George Dyson historiador i filòsof científic, , fill del Cientific i matematic Freeman Dyson conegut entre altres coses per el projecte espaial Orion, ho va entendre de seguida i va dedicar part de la seva vida mirant de fer la seva aportació a l’evolució utilitzant materials moderns, bàsicament treballant amb tubs d’alumini per construir una estructura lleugera i forta. Va viure durant tres anys a dalt d’ un enorem Douglas Fir mentre estudiava i desarrollava els seus projectes.Amb aquest tipus d’embarcació va fer molts viatges per La Columbia Britànica i Alaska mirant d’entendre i emular en pròpia pell la cultura Aleutiana.
Wolfgang Brinch autor del preuat llibre “The Aleutian Kayak” ha estat una referència en tot el procés. Durant molts anys s’ha dedicat a la construcció amateur i l’estudi de les Baidarkes i la seva cultura, també. En una ocasió vaig recòrrer al seu e-mail ,i fins i tot em va respondre i aconsellar en un moment de desànim del procés, i l’estic inmensament agraït per el seu llibre i m ‘omple de satisfacció pel fet d’haver tingut l’oportunitat de conatctat directament amb ell.
Amb perspectiva i després de deixar passar uns dies desde la boatura, faig la següent reflexió: la Baidarka d’en Josep Mª és una peça única i sofisticada que a dia d’avui, crec repetiré en poques ocasions; es una fusió entre tècniques de construcció aborígens àrtiques i tècniques modernes. He seleccionant cada un dels materials en funció de la tasca que ha de dur a terme a l’ estructura.Volíem que fós lleugera, flexible i funcional .
L’ altre punt fort ha estat fer una rèplica el més propera possible a l’original, aportant alguns materials moderns: insercions d’epoxy carregat amb grafit per disminuir la fricció entre peces, intestí artificial per fer les lligades, Nylon balístic per la pell i un verniç superelàstic d’última tecnologia.
A mida que anava construint-la m’he trobat amb diferents dificultats que he anat superant. La més dura ha estat les costelles de roure de seccío quasi bé quadrada de 10mm per 10mm ( mirant d’ aproximar-me als patrons originals, ells utilitzaven branques tendres d’una mena de ploraner) , ajusten les puntes amb el ganivet i la serra una a una i a mà. Treballar-les al vapor, ajustar-les manualment ha estat la part de feina més dura per mi. N’he repetit moltes per diferents motius: he provat amb diferents maneres, torçant-les a mà alçada, treint formes, provant altres tipus de fusta…. les que estaven situades als els extrems, amb radis més pronunciats tendien a esbardellar-se al treballar-les, unes altres no eren simètriques malgrat ho semblessin. Però mica en mica vaig progressar amb la tècnica i vaig desenvolupar el meu mètode de treball i de seleccio de la fusta. Conseguir la progressió de més de 45 costelles en 4,80 m que és el que fan les bordes no es una tasca fàcil. A la zona on va situat el palista la distancia entre costelles és més curta que a la resta del casc per tal de reforçar aquesta zona.
Quan col.loques els llistons (stringers) que donen forma al casc, quatre per borda, te n’adones realment de la precisió en la construcció que van desenvolupar els Aleutians.Una embarcació primitiva i sofisticada a la vegada.Flexible per tal de disipar les tensions a que el sotmetia l’ ocea.Les incisions de resina d’ epoxi i les carreges de grafit disminueixen la fricció entre les unions dels diferents parts de l’ estructura.Els aleutians i afegien incisions d’ os per disminuir la fricció i accelerar el moviment i la resposta del Caiac.
Personalment, com a constructor, ha estat un desafiament i el balanç és molt bó i positiu.
M’agradaria agraïr a totes les persones que directament o indirectament han col.laborat en alguna part del procés començan per els meus inicis quan tot just estava aprenen les nocions basiques, la persona que hem va ensenyar a treballar la fusta, qui hem va ensenyar a tenir cura i a utilitzar les eines a l ‘estil Japones, en Bill Mc Kee de Sevilla Island Boatyard a Lund, BC, Canada.
També m’ agarderia destacar un altre persona important, l’amic, company i “contrincant ” (amistosament) i colega de construcció alhora, en Xevi, amb qui hem apres i hem compartit alguna cosa mes que la cosntrucció i de qui he apres moltes coses a part de tenir una actitut de perfecció i de finura a l’hora de treballar.
A la meva Familia i amics que tant si com si no en sabeu una mica mes sobre els caics, a l’Hector Agustí i Famila per deixar-me començar amb el taller de Mas Florit a Palafolls, i a la Mimar Alsina per ajudar-me a depurar les tècniques de cosir.
A els membres del CELL ( Centre Excursioneita Lloret) i en JRP i altre gent que vareu venir el dia de la botadura i en especial a en Josep Mª Llargués i familia per la bona relació que hi ha hagut durant la cosntrucció de la Baidarka i per el seguiment que hem fet de la cosntrucció i que desitjo que ho hagueu passat bé.
Per a tots vosaltres:
Gràcies!!
Narcís Fors Iborra
